Glossari | DAL - Comissió Descentralització i Autonomia Local

D’entre les tasques de la Comissió de Descentralització i Autonomia Local de CGLU destaca la de contribuir als debats sobre la descentralització. Per això és clau partir del fet que la descentralització no és un fi per sí mateix sinó un mitjà per tal de millorar les condicions de vida de la ciutadania. Així mateix, un dels principals prerequisits per a traduir la descentralització de la teoria a la pràctica és la bona comprensió del concepte.

Amb aquest objectiu, la Comissió llança aquest Glossari que, sense voluntat de ser exhaustiu, presenta una sèrie de definicions de conceptes clau en el treball dels governs locals i dels seus socis com, per exemple, “descentralització”, “autonomia local”, subsidiarietat” i “governança local”, elaborats per la mateixa Comissió, així com seleccionats a partir de documents de referència, publicacions d’organismes internacionals i d’experts.

Conscients de la dificultat de definir aquests termes de forma completa i consensuada, amb aquesta primera proposta de glossari esperem inspirar un debat obert i constructiu que ens permeti avançar cap a una concreció del que entenem per cadascun d’aquests termes, partint de l’experiència dels propis governs locals i dels seus socis. Els animem a enviar al Secretariat de la Comissió les seves contribucions i aportacions a les definicions seleccionades, així com noves entrades al glossari.

Descentralització

Procés de reorganització de l’Estat i de transferència gradual de competències originàriament concentrades en el govern central i dels recursos necessaris per a l’exercici d’aquestes, cap a altres esferes territorials de govern, siguin aquestes Estats federats, governs regionals, provincials o municipals. El principi fonamental en el que es basen aquests processos és la creença de que la presa de decisions i l’execució d’aquestes són més eficients quant més a prop dels ciutadans s’efectuïn (principi de subsidiarietat).

veure'n més

“La descentralització es caracteritza per l’existència d’autoritats locals electes, diferents de les autoritats administratives de l’Estat i que exerceixen, en el marc de la llei, competències pròpies per les quals disposen de certa autonomia, sota el control de l’Estat. Entesa així, la descentralització en sentit modern és indisociable de la idea d’autonomia local i del principi democràtic”.
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). 2008. La descentralització i la democràcia local al món. Primer Informe Mundial de CGLU. Barcelona: CGLU

“La descentralització es refereix a la reestructuració o reorganització de l’autoritat, de forma que existeixi un sistema de coresponsabilitat entre institucions de governança als nivells central, regional i local, segons el principi de subsidiarietat, i de forma que s’incrementi la qualitat general i efectivitat del sistema de governança, a mesura que augmentin l’autoritat i les capacitats dels nivells subnacionals.”
PNUD. 1999. Decentralisation: A sampling of definitions.

"Un procés que comprèn la delegació d’una sèrie de poders, competències i recursos des del govern central cap a governs locals (subnacionals) electes.”
European Charter on development cooperation in support of local governance, 2008

“La descentralització -- transferència d’autoritat i responsabilitat per a l’exercici de funcions públiques des del govern central a governs intermedis i locals o a organismes de govern gairebé independents i/o al sector privat -- és un concepte complex i multifacètic. […] La descentralització exitosa està fortament lligada al compliment dels següents principis: funcions acompanyades de [una clara assignació de] recursos; procés de presa de decisions ben informat; observació de les prioritats locals; i accountability.
Banc Mundial. Decentralization and Subnational Thematic Group. http://go.worldbank.org/ WM37RM8600.

“Procés de reorganització de l’Estat i transferència gradual de competències originalment concentrades al Govern central a altres esferes territorials de govern ja siguin aquestes Estats federals, governs regionals, provincials o municipals”.
Conclusions de la Conferència Internacional sobre descentralització i enfortiment dels ens locals a Iberoamérica 2009. United Nations Human Settlements Programme (UN-HABITAT)

“Procés que redistribueix recursos des d’una autoritat superior, més central, cap a una autoritat inferior. […] Pot implicar tant una devolució –delegació de responsabilitats a subordinats- com també una regionalització –divisió d’àrees de govern en regions menors. La descentralització generalment pretén apropar el poder i la autoritat cap als ciutadans als quals afecta, per promoure polítiques més eficients i democràtiques.”
BEVIR Mark. 2008. Key Concepts in Governance. London: SAGE Publications Ltd.

“Devolució, per part del govern central (nacional), de funcions específiques, juntament amb tots els atributs administratius, polítics i econòmics que aquestes impliquen, cap a governs locals (pobles o governs municipals) que són independents del centre i sobirans en el marc d’un àmbit geogràfic i funcional legalment delimitat.”
FAGET Jean-Paul. 1997. Decentralization and Local Government Performance. Centre for Economic Performance and Development Studies Institute, London School of Economics

“[…] la descentralització comprèn tant les transferències de poders com la representació responsable. [...] La descentralització no es refereix a la reducció o al desmantellament del govern central; més bé demana una governança democràtica central i local de mutu recolzament. [...] La descentralització és tota aquella delegació del aquella a per la qual un govern central cedeix formalment poders a actors o a institucions de nivells inferiors, en una jerarquia político-administrativa i territorial.”
RIBOT Jesse C. 2002. Democratic Decentralization of Natural Resources: Institutionalizing Popular Participation. Washington DC: World Resources Institute

“[…] procés de reforçament de sistemes de governs locals, mitjançant la transferència de poders polítics, administratius i financers des del govern central. Encara que a una municipalitat li hagin sigut garantits nous recursos financers i majors responsabilitats, la prestació de serveis bàsics als ciutadans no s’ha de veure necessàriament millorada. La descentralització sempre serà una necessitat però no una condició suficient per a una millor governança.”
NICKSON Andrew. 2004. The Role of International Cooperation in the Decentralisation Process in Low- and Middle-income Countries. Madrid: Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratégicos

Tipologies de descentralització:

Descentralització política: es tracta de la delegació de poder polític, autoritat i recursos a nivells subnacionals de govern, representatius de i responsables davant de la població local per la qual han sigut apoderats.

Descentralització administrativa: consisteix en la transferència, des de l’Estat central cap a les seves extensions administratives locals o bé cap a governs locals, de determinades capacitats per planificar o gestionar assumptes concrets sense deixar de ser responsables principalment davant del govern central.

Descentralització fiscal: consisteix en la redistribució de recursos des del govern central cap a nivells de govern subnacionals i de les necessàries capacitats de decisió sobre com utilitzar aquests recursos, de forma que s’estableixi una gestió financera efectiva i transparent.

Formes de descentralització:

Devolució: es tracta d’una forma de descentralització política, referida a la plena transparència de responsabilitats, capacitats de presa de decisions i de generació de rentes públiques i de recursos cap a una unitat local, autònoma i independent de l’autoritat que realitza la devolució, amb fronteres geogràfiques clares i legalment reconegudes en les quals exerceixen la seva autoritat i executen les seves funcions públiques.

Delegació: és una forma de descentralització administrativa, referida a la redistribució de responsabilitats administratives cap a unitats o agències de govern que no necessàriament són branques locals de l’autoritat central, mantenint sempre la responsabilitat davant del Estat central.

Desconcentració: La Comissió de Descentralització i Autonomia Local entén que la desconcentració no pot ser considerada com una forma de descentralització ja que es tracta de la dispersió territorial del poder central mitjançant la transferència de responsabilitats administratives específiques del govern central cap a estructures públiques locals, mantenint sempre la responsabilitat de les unitats locals de govern davant del govern central.

Autonomia Local

Capacitat dels governs locals per a autogovernar-se en el marc de les competències que tenen atribuïdes. Aquesta capacitat pot ser política (en el cas de tractar-se de la capacitat d’elegir els propis òrgans de govern i de prendre decisions amb independència de qualsevol altra esfera de govern), financera (si es tracta de la capacitat d’accés a recursos i de disposar lliurement d’aquestos) o administrativa (si existeix la capacitat d’autorganitzar-se internament).

veure'n més

“Element constitutiu de la descentralització. [...] Aquesta suposa que una autoritat disposa de llibertat d’acció i organització, en el marc de la llei. Aquesta llibertat pot ser més o menys amplia però el grau de llibertat no afecta a la noció mateixa.”
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). 2008. La descentralització i la democràcia local al món. Primer Informa Mundial de CGLU. Barcelona: CGLU.

“[…] el dret i la capacitat efectiva de les Entitats locals d’ordenar i gestionar una part important dels assumptes propis, en el marc de la Llei, sota la seva pròpia responsabilitat i en benefici dels seus habitants.”
Article 3 Carta Europea d’Autonomia Local, 1985

“[…] expressa l’atribució dels drets i deures dels governs locals per a regular i manejar els assumptes propis sota la seva responsabilitat i en funció de l’interès local. Aquest dret ha de ser exercit per representants o cossos de representants lliure i periòdicament elegits mitjançant sufragi universal; els seus màxims directius han de ser elegits de forma similar o designats pel cos de representants.”
Article 2 Declaració Mundial sobre l’Autonomia Local, 1993

“L’autonomia local és un principi general que regula l’organització de l’Estat i que, per tant, com principi orientador de l’estructura territorial, disposa d’eficàcia transcendent. [...] implica el reconeixement d’una capacitat pròpia i autònoma de gestió dels corresponents interessos, així com el caràcter democràtic i representatiu dels seus òrgans i la suficiència i autonomia de les seves Hisendes.”
SALVADOR CRESPO, M. Teresa. 2008. L’autonomia municipal a Amèrica Llatina: una aproximació general en “Anàlisi dels processos de descentralització a Amèrica Llatina: balanç i perspectives. Granada: Unió Iberoamericana de Municipalistes.

“[…] La definició d’autonomia local s’establirà [...] en base a una translació entre poders individuals i institucionals. [...] podem identificar dos principis primaris de l’autonomia local: el poder d’iniciació i el poder d’immunitat. [...] El primer es refereix al poder dels governs locals de regular i legislar en base als seus propis interessos. El segon principi es refereix a l’immunitat dels governs locals davant a la autoritat de nivells de l’Estat superior.”
CLARK, Gordon L. 1984. Annals of the Association of American Geographers, Vol.74, No.2, pp.195-208. Taylor & Francis, Ltd.

Subsidiarietat

Principi pel qual les decisions han de prendre’s al nivell més pròxim als ciutadans amb la finalitat de garantir l’eficiència d’aquestes.

veure'n més

“El principi de subsidiarietat constitueix la rationale del procés de descentralització. Segons aquest principi, les responsabilitats públiques haurien de ser exercides per part d’aquelles autoritats electes, més properes als ciutadans.”
ONU-Hàbitat. 2007. Línies directrius sobre la descentralització i l’enfortiment de les autoritats locals d’ONU-Hàbitat

“Als àmbits que no siguin de la seva competència exclusiva, la Comunitat intervindrà, conforme al principi de subsidiarietat, només en la mesura en què els objectius de l’acció pretesa no puguin ser assolits de manera suficient pels Estats membres, i, per consegüent, es puguin aconseguir millor, degut a la dimensió o als efectes de l’acció contemplada, a nivell comunitari”.
Article 3 B del Tractat de l’Unió Europa (TEU)

“El principi de subsidiarietat té com a funció general garantir un cert grau d’independència a una autoritat inferior respecte a una instància superior o a un poder local respecte a un poder central. Es tracta, per consegüent, d’un repartiment de les competències entre varis nivells de poder, principi que constitueix la base institucional dels Estats federals”.
Fitxes tècniques del Parlament Europeu, http://www.europarl.europa.eu/factsheets/1_2_2_en.htm

“En base a aquest principi, funcions (o tasques) són transferides al nivell institucional o social més baix que sigui capaç (o potencialment capaç) de completar-les.”
UNDP. 2004. Decentralised Governance for Development: a Combined Practice Note on Decentralisation, Local Governance and Urban/Rural Development.

Governança local

Habilitat de governar per part dels governs locals per respondre als reptes i oportunitats mitjançant xarxes d’institucions i d’actors, basat en una nova percepció de la gestió pública que intenta introduir conceptes d’eficàcia, capacitat i autonomia efectives i d’expansió de la legitimitat, la transparència, la democràcia i la participació, implicant que els governs locals s’interrelacionin amb actors estratègics per la presa de decisions col·lectives la resolució de conflictes d’acord amb un sistema de regles i procediments.

veure'n més

“La governança local compren una sèrie d’institucions, mecanismes i processos, mitjançant els quals els ciutadans i els seus grups poden articular els seus interessos i necessitats, mediar les seves diferències i exercir els seus drets i obligacions a nivell local.”
PNUD. 2004. Decentralised Governance for Development: A Combined Practice Note on Decentralisation, Local Governance and Urban/Rural Development

“Governança democràtica local: procés de presa de decisions i d’implementació de polítiques públiques que, en el cas dels governs locals (elegits en contextos de descentralització” promou una participació igualitària de tots els actors del territori (Estat, societat civil de ciutadans, sector privat), reforça la responsabilitat davant als ciutadans i la capacitat de resposta a demandes que pretenen satisfer l’interès general”.
European Charter on development cooperation in support of local governance, 2008

“La governança local es refereix al poder i a la autoritat i a la manera en què una regió, municipalitat o comunitat gestiona els seus assumptes. [...] es refereix als ciutadans i a les institucions i les seves relacions amb l’Estat a nivell regional, municipal i comunitari. La governança local democràtica és un procés de presa de decisions inclusiu en temes de desenvolupament local/municipal/descentralitzat i una aproximació participativa cap a la preparació, implementació i gestió dels plans de desenvolupament.”.
CCRE. 2008. Vers une approche européenne de la gouvernance locale démocratique, la décentralisation et le développement territorial. « Réponse du Conseil des Communes et des Régions d’Europe au papier de discussion de la Commission européenne »

“La governança local és entesa com el sistema institucional (conjunt de mesures organitzatives i de procediments) per a gestionar els assumptes públics locals.”
ROMEO L. 2002. Local Governance Approach to social reintegration and economic recovery in post-conflict countries: towards a definition and a rationale. UNCDF

“La governança local pot ser definida de la següent manera: un procés de presa de decisions (per part del ajuntament i de grups d’influència importants) sobre assumptes de desenvolupament local/municipal, l’implementació i gestió de plans de desenvolupament i la provisió de serveis bàsics mitjançant l’assignació de recursos disponibles amb la finalitat d’assolir les fites i els objectius de desenvolupament acordats. En essència, la governança local tracta de: a) qui participa a la presa de decisions, com s’organitza aquest procés i fins a quin punt les decisions preses reflexen les necessitats prioritàries de la comunitat; b) una vegada hagin sigut preses les decisions, com es traslladen aquestes a l’acció qui està implicat en el procés d’implementació; c) quins recursos (naturals, humans, materials, financers) estan disponibles i com s’assignen aquestos recursos amb la finalitat de satisfer les necessitats de la gent en termes de serveis bàsics i desenvolupament participatiu”.
UNIÓ EUROPEA, Towards an EU approach to democratic local governance, decentralisation and territorial development. Background Paper Project No. 2007/147439 - Versión 1.